devise

emblématique et héraldique à la fin du Moyen Âge

Vous êtes ici : Accueil > Familles > Aragon > Alphonse V d’Aragon > souche à deux rejets

souche à deux rejets

une souche avec deux rejets

Période
1430-1460
Aires géographiques
Sicile
Personnage
Alphonse V d’Aragon
Famille
Aragon
Devises associées
souche à deux rejets

Une souche reverdissante

Selon Joana Barreto, cette devise date de la période d'Alphonse V d'Aragon[1]. Il offre un collier avec cette devise à sa maîtresse Lucrezia d'Alagno en 1455[2]. Elle se retrouve ensuite dans les maillons du collier de l’ordre de l’Hermine fondé en 1465 par Ferdinand Ier (voir ce personnage et cette devise). Selon les statuts même de l’ordre, cette souche et ses rameaux symbolisent le renouveau d’une lignée, la maison d’Aragon, par une meilleure branche, la maison d’Aragon-Naples[3].  Elle se retrouve sur plusieurs documents liés à Ferdinand dont la porte de l’arche triomphale du Castel Nuovo de Naples. On notera la ressemblance entre cette devise et celle de René d’Anjou, lui aussi prétendant au trône de Naples, une souche avec un rejet. Par cette devise, Ferdinand se pose donc autant en rival de la maison d’Aragon que la maison d’Anjou.

Notes

  1.  Joana Barreto, La majesté en images. Portraits du pouvoir dans la Naples des Aragon, Rome, EFR, 2013, p. 220-228
  2.  voir MINIERI-RICCIO, C., 1881a, p. 435.
  3.  BOULTON, The Knights, p. 424.

Bibliographie

Molina Figueras J., "Un emblema arturiano per Alfonso d'Aragona. Storia, mito, propaganda", Bullettino dell'Istituto storico italiano per il medio evo, 114 (2012), p. 243-263.

DOMENGE i MESQUIDA J., « La gran sala de Castelnuovo. Memoria del Alphonsi regis triumphus », Le usate leggiadrie. I cortei, le ceremonie, le feste e il costume nel Mediterraneo tra il XV e XVI secolo, COLESANTI G.T. dir, Montella, 2010, p. 290-338.

alGarra V. M. (1994) “Espacios de poder. Pavimentos cerámicos y escritura en el Real de Valencia en época de Alfonso el Magnánimo”, El poder Real en la Corona de Aragón (s. XIV-XVI), vol. 3, Actas del XV Congreso de Historia de la Corona de Aragón (Jaca, 1993), Zaragoza, p. 269-289.

alisio G., Bertelli S., pinelli A. (2006), Arte e politica tra Napoli e Firenze: Un cassone per il trionfo di Alfonso d’Aragona, Modena.

álVaro, M. I. (2005), “La emblemática en la cerámica”, Emblemata, 11, p. 349-401.

Beltrán R. (2007), “Invenciones poéticas en Tirant lo Blanc y escritura emblemática en la cerámica de Alfonso el Magnánimo”, De la literatura caballeresca al “Quijote”, Zaragoza, p. 59-93.

osMa, G. J. de(1909), Las divisas del Rey en los pavimentos de «obra de Manises» del Castillo de Nápoles (años 1446-1458), Madrid 1909.

Battista R. di (1998-99), “La porta e l’arco di Castelnuovo a Napoli”, Annali di Architettura, X-XI, p. 7-21.

duran E. (2000), “La imatge del rei Alfons”, La Corona d’Aragona ai tempi di Alfonso il Magnanimo, vol. 2, Atti del XVI Congresso Internazionale di Storia della Corona d’Aragona (1997), Napoli, p. 1401-1418.

español F. (2001), Els escenaris del rei. Art i monarquia a la Corona d’Aragó, Manresa.

español F. (2002-03), “El salterio y libro de horas de Alfonso el Magnánimo y el cardenal Joan de Casanova (Bristish Library, Ms. Add. 28962)”, Locus Amoenus, 6, p. 91-114.

GarCíaMarsilla J. V. (1996-97), “El poder visible. Demanda y funciones del arte en la corte de Alfonso el Magnánimo”, in Ars Longa, 7-8, p. 33-47.

GarCíaMarsilla J. V. (2000), “Le immagini del potere e il potere delle immagini. I mezzi iconici al servizio della monarchia aragonese nel basso medioevo”, Rivista Storica Italiana, CXII, p. 569-602.

GarCíaMarsilla J. V. (2001), “La cort d’Alfons el Magnànim i l’univers artístic de la primera meitat del quatre-cents”, Seu Vella. Anuari d’Història i Cultura, 3, p. 13-53.

GonzálezhurteBise E. (1907), “Inventario de los bienes muebles de Alfonso V de Aragón como infante y como rey (1412-1424)”, Anuari de l’Institut d’Estudis Catalans, p. 148-188.

La Biblioteca Reale di Napoli al tempo della dinastia aragonese (1998), cat. exp., (a cura de) tosCano G., València.

Massip F. (1994), “Imagen y espectáculo del poder real en la entronización de los Trastámara (1414)”, in El poder Real en la Corona de Aragón (s. XIV-XVI), vol. 3, Actas del XV Congreso de Historia de la Corona de Aragón, Zaragoza, 1994, p. 371-386.

Massip F. (2000), “De ritu social a espectacle del Poder: l’Entrada triomfal d’Alfons el Magnànim a Nàpols (1443), entre la tradició catalana i la innovació humanística”, in La Corona d’Aragona ai tempi di Alfonso il Magnanimo, voll. 2, Atti del XVI Congresso Internazionale di Storia della Corona d’Aragona, Napoli, p. 1859-1889.

tintó M. (2005), “Dos fermalls i altres joies d’Alfons el Magnànim, segons un inventari de la taula de canvi de la ciutat de Barcelona”, in Acta Historica et Archeologica Medievalia, 26, p. 767-773.

tosCano G. (1998), “La formación de la biblioteca de Alfonso el Magnánimo: documentos, fuentes, inventarios”, in La Biblioteca Reale..., p. 185-219.

tosCano G. (2001), “Nápoles y el Mediterráneo”, in El Renacimiento Mediterráneo, cat. exp., natale M. dir., Madrid, p. 79-99.

VillanueVa, l. t. (1919), “La orden de caballería de la Jarra”, in Boletín de la Real Academia de la Historia, LXXV, pp. 68-77. zaraGozá, a. (2000), Arquitectura gótica valenciana, siglos XIII-XV, València.

Barreto J., La majesté en images. Portraits du pouvoir dans la Naples des Aragon, Rome, EFR, 2013, p. 220-228

Autres devises pour Alphonse V d’Aragon

×