devise

emblématique et héraldique à la fin du Moyen Âge

Vous êtes ici : Accueil > Familles > Aragon > Alphonse V d’Aragon > livre ouvert (libres ou Libro abierto)

livre ouvert (libres ou Libro abierto)

Un livre ouvert vu de dos

Période
1420-1460
Aires géographiques
Aragon, Sicile
Personnage
Alphonse V d’Aragon
Famille
Aragon
Devises associées
livre ouvert

Image1

La devise du livre ouvert figurée dans le décor marginal d’un manuscrit peint pour Alphonse V d’Aragon vers 1440 (Justin, Epitome historiarum philippicarum Pompei Trogi, Paris, BNF, Ms. Lat. 4956, fol. 9, 1400-1458)

1419 1458†

Un livre ouvert

Attestée dès 1419 dans le décor d’une galère destinée à une expédition en Sardaigne[1], cette devise figure sur nombreuses réalisation artistiques commanditées par  pour Alphonse V d’Aragon : des manuscrits[2], décors monumentaux comme l’arche du Castel Nuovo de Naples, la médaille du roi réalisée par Pisanello[3]. Elle sera reprise par son fils naturel Ferdinand Ier, roi de Naples.

 Cette devise semble faire allusion à l’intérêt qu’Alphonse V portait au savoir, comme le confirme le choix de Gianozzo Menetti, un des plus grands hellénistes de son temps pour secrétaire et la présence à sa cour de Lorenzo Valla, qui ouvrit à la cour une école d’éloquence ou de  Bartolomeo Facio, le traducteur des Conquêtes d’Alexandre d’Arrien ou encore Antonio Beccaddelli qui commente cette devise : « La divisa del rey era un libre ubert per mostrar que lo saber e conexença de bones arts e de scièntia als reys pertany, la qual no·s pot atènyer sense legir e studiar e amar los libres. E per ço Plató solia dir que tota cosa pública era benaventurada quant los prínceps eren o doctes o sabuts, o almenys amadós de hòmens doctes ». Le roi conçoit le savoir comme un véritable outil de gouvernement comme en témoigne encore les vestiges de sa magnifique bibliothèque (Toscano) ou le choix de sa devise du livre ouvert pour orner son casque sur la médaille de Pisanello. Sur le livre d’Heures d’Alphonse V (Londres, BL, Ms. Add. 28962, fol. 78) la scène de combat qui oppose le roi aui Maures figure sur le caparaçon de son cheval la devise du livre sans doute associé alors à la Bible, outil de la conversion des peuples dont le prince est garant[4].

Image2

Image3

Notes

  1.  [...] a la popa de part de fora ha huna ymatge de Nostra Dona ab les armes darago a la huna part et les de Sicilia a la altra te als peus hun gran scut ab les armes darago et ab lo timbre e tot lenfront de la popa molt spes es ple de pe- tits scuts darmes darago et dels libres e tot aço es dor ab aquelles colors que si merexen. Alt en la popa es tot blanch et vermell plen de li- bres dor et del uçill son totes les bandes de part de fora fins al cors de la galera blanques et vermelles ab los libres et ab los uçills dor et de part de dins la galera solament es blanch et vermell fins als scalms, et aço per tal como tots los rems son blanchs et vermells et los galiots qui seran vestits de blanch et vermell axi que sobre la cuberta no veura hom sino blanch et vermell [...] entran dins la vostra cambra et re- cambra les quals son totes blanques et verme- lles per los costats plenes tants spes com se po- ria pintar dels libres et dels uçills dor, et de la cuberta es tota blava en significança de Cel axi meteix plena dels libres dor es en veritat molt bella cosa et ben mirada, los tendals axi meteix son molt bells et les banderes[...], cité dans español F. (2002-03), “El salterio y libro de horas de Alfonso el Magnánimo y el cardenal Joan de Casanova (Bristish Library, Ms. Add. 28962)”, Locus Amoenus, 6, p. 109. En 1429 le roi possède un joyell fet a manera de libre agrémenté de perles déposé en la taula de canvi de Barcelone, tintó M. (2005), “Dos fermalls i altres joies d’Alfons el Magnànim, segons un inventari de la taula de canvi de la ciutat de Barcelona”, in Acta Historica et Archeologica Medievalia, 26, p. 771.
  2.  Justin, Epitome historiarum philippicarum Pompei Trogi, Paris, BNF, Ms. Lat. 4956, fol. 9, 1400-1458) ; Psautier et Heures d’Alphonse V (Londres, BL, Ms. Add. 28962.
  3.  Bruxelles, KBR, Cabinet des médailles, inv. II 9706.
  4.  español F. (2002-03), “El salterio y libro de horas de Alfonso el Magnánimo y el cardenal Joan de Casanova (Bristish Library, Ms. Add. 28962)”, Locus Amoenus, 6, p. 109.

Bibliographie

sur cette devise voir le récent article internet de Manuel-Perez Rodriguez-Aragon : Alfonso el Magnánimo y la divisa del libro abierto (III)

DOMENGE i MESQUIDA J., « La gran sala de Castelnuovo. Memoria del Alphonsi regis triumphus », Le usate leggiadrie. I cortei, le ceremonie, le feste e il costume nel Mediterraneo tra il XV e XVI secolo, COLESANTI G.T. dir, Montella, 2010, p. 290-338.

alGarra V. M. (1994) “Espacios de poder. Pavimentos cerámicos y escritura en el Real de Valencia en época de Alfonso el Magnánimo”, El poder Real en la Corona de Aragón (s. XIV-XVI), vol. 3, Actas del XV Congreso de Historia de la Corona de Aragón (Jaca, 1993), Zaragoza, p. 269-289.

alisio G., Bertelli S., pinelli A. (2006), Arte e politica tra Napoli e Firenze: Un cassone per il trionfo di Alfonso d’Aragona, Modena.

álVaro, M. I. (2005), “La emblemática en la cerámica”, Emblemata, 11, p. 349-401.

Beltrán R. (2007), “Invenciones poéticas en Tirant lo Blanc y escritura emblemática en la cerámica de Alfonso el Magnánimo”, De la literatura caballeresca al “Quijote”, Zaragoza, p. 59-93.

osMa, G. J. de(1909), Las divisas del Rey en los pavimentos de «obra de Manises» del Castillo de Nápoles (años 1446-1458), Madrid 1909.

Battista R. di (1998-99), “La porta e l’arco di Castelnuovo a Napoli”, Annali di Architettura, X-XI, p. 7-21.

duran E. (2000), “La imatge del rei Alfons”, La Corona d’Aragona ai tempi di Alfonso il Magnanimo, vol. 2, Atti del XVI Congresso Internazionale di Storia della Corona d’Aragona (1997), Napoli, p. 1401-1418.

español F. (2001), Els escenaris del rei. Art i monarquia a la Corona d’Aragó, Manresa.

español F. (2002-03), “El salterio y libro de horas de Alfonso el Magnánimo y el cardenal Joan de Casanova (Bristish Library, Ms. Add. 28962)”, Locus Amoenus, 6, p. 91-114.

GarCíaMarsilla J. V. (1996-97), “El poder visible. Demanda y funciones del arte en la corte de Alfonso el Magnánimo”, in Ars Longa, 7-8, p. 33-47.

GarCíaMarsilla J. V. (2000), “Le immagini del potere e il potere delle immagini. I mezzi iconici al servizio della monarchia aragonese nel basso medioevo”, Rivista Storica Italiana, CXII, p. 569-602.

GarCíaMarsilla J. V. (2001), “La cort d’Alfons el Magnànim i l’univers artístic de la primera meitat del quatre-cents”, Seu Vella. Anuari d’Història i Cultura, 3, p. 13-53.

GonzálezhurteBise E. (1907), “Inventario de los bienes muebles de Alfonso V de Aragón como infante y como rey (1412-1424)”, Anuari de l’Institut d’Estudis Catalans, p. 148-188.

La Biblioteca Reale di Napoli al tempo della dinastia aragonese (1998), cat. exp., (a cura de) tosCano G., València.

Massip F. (1994), “Imagen y espectáculo del poder real en la entronización de los Trastámara (1414)”, in El poder Real en la Corona de Aragón (s. XIV-XVI), vol. 3, Actas del XV Congreso de Historia de la Corona de Aragón, Zaragoza, 1994, p. 371-386.

Massip F. (2000), “De ritu social a espectacle del Poder: l’Entrada triomfal d’Alfons el Magnànim a Nàpols (1443), entre la tradició catalana i la innovació humanística”, in La Corona d’Aragona ai tempi di Alfonso il Magnanimo, voll. 2, Atti del XVI Congresso Internazionale di Storia della Corona d’Aragona, Napoli, p. 1859-1889.

tintó M. (2005), “Dos fermalls i altres joies d’Alfons el Magnànim, segons un inventari de la taula de canvi de la ciutat de Barcelona”, in Acta Historica et Archeologica Medievalia, 26, p. 767-773.

tosCano G. (1998), “La formación de la biblioteca de Alfonso el Magnánimo: documentos, fuentes, inventarios”, in La Biblioteca Reale..., p. 185-219.

tosCano G. (2001), “Nápoles y el Mediterráneo”, in El Renacimiento Mediterráneo, cat. exp., natale M. dir., Madrid, p. 79-99.

VillanueVa, l. t. (1919), “La orden de caballería de la Jarra”, in Boletín de la Real Academia de la Historia, LXXV, pp. 68-77. zaraGozá, a. (2000), Arquitectura gótica valenciana, siglos XIII-XV, València.

Autres devises pour Alphonse V d’Aragon

×