devise

emblématique et héraldique à la fin du Moyen Âge

Vous êtes ici : Accueil > Familles > Aragon > Alphonse V d’Aragon > Nœud de Salomon (nudo)

Nœud de Salomon (nudo)

Un noeud formant une fleur à six pétales

Période
1440-1460
Aires géographiques
Aragon, Sicile
Personnage
Alphonse V d’Aragon
Famille
Aragon
Devises associées
nœud de Salomon

Image1

La devise du nœud de Salomon figurée dans le décor marginal d’un manuscrit peint pour Alphonse V d’Aragon vers 1440 (Justin, Epitome historiarum philippicarum Pompei Trogi, Paris, BNF, Ms. Lat. 4956, fol. 9, 1400-1458)

v. 1450-1458†

Un nœud en forme de fleur à six pétales dit nœud de Salomon

Cette devise se retrouve sur de multiples productions artistiques réalisées pour Alphonse V dont les décors du Castelnuovo de Naples et plusieurs manuscrits[1]. Elle sera reprise par son fils naturel Ferdinand Ier, roi de Naples et son petit-fils Alphonse II. Le roi semble adopter cette devise dans les années 1450 seulement. Elle orne un collier de l’ordre de la Jarre composé de nœuds et de jarretières commandé en 1455[2]. Compte tenu de la grande différence formelle entre le nœud de l’ordre du Nœud fondé en 1352 par Louis de Tarente et la devise d’Alphonse V, il ne semble pas y avoir ici d’allusion précise à cet ordre.

Les devises royales sur des projets de bombardes dues à l’ateliers de Pisanello : la gerbe de millet, le trône ardent, le livre ouvert, le nœud

 Image2

Notes

  1. On retrouve cette devise avec celle de la Jarre remplie de lys et celle du livre ouvert sur un décor marginal d’un manuscrit de l’Epitome historiarum philippicarum Pompei Trogi de Justin réalisé pour Alphonse V, Paris, BNF, Ms. Lat. 4956, Fol. 9r. Les devises d’Alphonse V (nœud de Salomon, livre ouvert, gerbe de millet et chaire en feu) figurent également sur le dessin de projets de canons dus à l’atelier de Pisanello (Paris, Musée du Louvre, Département des arts graphiques, inv. 2294, v. 1448-1455).
  2.  un collare di oro della divisa di Nostra Dona con 30 giarrette e 30 nodi con un grifo pendente, tutto di oro di 20 carati, che donò al suo paggio Messer Simonetto di Settimo.

Bibliographie

DOMENGE i MESQUIDA J., « La gran sala de Castelnuovo. Memoria del Alphonsi regis triumphus », Le usate leggiadrie. I cortei, le ceremonie, le feste e il costume nel Mediterraneo tra il XV e XVI secolo, COLESANTI G.T. dir, Montella, 2010, p. 290-338.

alGarra V. M. (1994) “Espacios de poder. Pavimentos cerámicos y escritura en el Real de Valencia en época de Alfonso el Magnánimo”, El poder Real en la Corona de Aragón (s. XIV-XVI), vol. 3, Actas del XV Congreso de Historia de la Corona de Aragón (Jaca, 1993), Zaragoza, p. 269-289.

alisio G., Bertelli S., pinelli A. (2006), Arte e politica tra Napoli e Firenze: Un cassone per il trionfo di Alfonso d’Aragona, Modena.

álVaro, M. I. (2005), “La emblemática en la cerámica”, Emblemata, 11, p. 349-401.

Beltrán R. (2007), “Invenciones poéticas en Tirant lo Blanc y escritura emblemática en la cerámica de Alfonso el Magnánimo”, De la literatura caballeresca al “Quijote”, Zaragoza, p. 59-93.

osMa, G. J. de(1909), Las divisas del Rey en los pavimentos de «obra de Manises» del Castillo de Nápoles (años 1446-1458), Madrid 1909.

Battista R. di (1998-99), “La porta e l’arco di Castelnuovo a Napoli”, Annali di Architettura, X-XI, p. 7-21.

duran E. (2000), “La imatge del rei Alfons”, La Corona d’Aragona ai tempi di Alfonso il Magnanimo, vol. 2, Atti del XVI Congresso Internazionale di Storia della Corona d’Aragona (1997), Napoli, p. 1401-1418.

español F. (2001), Els escenaris del rei. Art i monarquia a la Corona d’Aragó, Manresa.

español F. (2002-03), “El salterio y libro de horas de Alfonso el Magnánimo y el cardenal Joan de Casanova (Bristish Library, Ms. Add. 28962)”, Locus Amoenus, 6, p. 91-114.

GarCíaMarsilla J. V. (1996-97), “El poder visible. Demanda y funciones del arte en la corte de Alfonso el Magnánimo”, in Ars Longa, 7-8, p. 33-47.

GarCíaMarsilla J. V. (2000), “Le immagini del potere e il potere delle immagini. I mezzi iconici al servizio della monarchia aragonese nel basso medioevo”, Rivista Storica Italiana, CXII, p. 569-602.

GarCíaMarsilla J. V. (2001), “La cort d’Alfons el Magnànim i l’univers artístic de la primera meitat del quatre-cents”, Seu Vella. Anuari d’Història i Cultura, 3, p. 13-53.

GonzálezhurteBise E. (1907), “Inventario de los bienes muebles de Alfonso V de Aragón como infante y como rey (1412-1424)”, Anuari de l’Institut d’Estudis Catalans, p. 148-188.

La Biblioteca Reale di Napoli al tempo della dinastia aragonese (1998), cat. exp., (a cura de) tosCano G., València.

Massip F. (1994), “Imagen y espectáculo del poder real en la entronización de los Trastámara (1414)”, in El poder Real en la Corona de Aragón (s. XIV-XVI), vol. 3, Actas del XV Congreso de Historia de la Corona de Aragón, Zaragoza, 1994, p. 371-386.

Massip F. (2000), “De ritu social a espectacle del Poder: l’Entrada triomfal d’Alfons el Magnànim a Nàpols (1443), entre la tradició catalana i la innovació humanística”, in La Corona d’Aragona ai tempi di Alfonso il Magnanimo, voll. 2, Atti del XVI Congresso Internazionale di Storia della Corona d’Aragona, Napoli, p. 1859-1889.

tintó M. (2005), “Dos fermalls i altres joies d’Alfons el Magnànim, segons un inventari de la taula de canvi de la ciutat de Barcelona”, in Acta Historica et Archeologica Medievalia, 26, p. 767-773.

tosCano G. (1998), “La formación de la biblioteca de Alfonso el Magnánimo: documentos, fuentes, inventarios”, in La Biblioteca Reale..., p. 185-219.

tosCano G. (2001), “Nápoles y el Mediterráneo”, in El Renacimiento Mediterráneo, cat. exp., natale M. dir., Madrid, p. 79-99.

VillanueVa, l. t. (1919), “La orden de caballería de la Jarra”, in Boletín de la Real Academia de la Historia, LXXV, pp. 68-77. zaraGozá, a. (2000), Arquitectura gótica valenciana, siglos XIII-XV, València.

Autres devises pour Alphonse V d’Aragon

×